Des de aquest blog voldria saludar es naixement d’un nou foro que ha parit en Tutto de na Pili. Creix sa representació digital d’es nostre grup. Açò m’agrada!!! No se si a voltrus us passa però a jo m’encanta arribar a sa feina , encentre “s’aparatu” , veure qui a dit què, i descollonar-me mentre algú espera a sa saleta. Ara tenim dues possibilitats de fer-ho. Supos que amb es temps aprendrem a col·locar cada article en es seu format.
Diosmonuuuuu!
http://diosmonu.mundoforo.com/
miércoles, 30 de abril de 2008
domingo, 27 de abril de 2008
Juancho
Aquí us presentem en lagarto juancho. NO té es bíceps de n'Íria, però té un cordó umbilical que sembla una tita la mar de llarga. Serà Juancho? o serà Juancha?mmmmmm.....en poques setmanes es desvelarà es misteri.
ONCE (una vegada)
Aquest és es nom de sa pel·lícula que m'ha donat més bones sensacions darrerament. Ja fa un parell de mesos que xerrant de cine amb sa meva tia, cosa que fem de tant en tant quan mos veiem, me va recomanar aquesta pel·lícula de caire indie i que tanta simpatia li havia despertat. Des de llavors, flirteig amb es pas des temps inclòs, que com es vent s'endú ses fulles més caduques dets arbres, aquest va despenjant aquells títols més longeus, finalment vaig trobar una escletxa en es meu espai vital per anar a veure sa citada pel·lícula i, el més important, un cine on anar-la a veure. Lloc: Cine Mèliès. Hora: 18h30'. Dia: un dijous plujós des mes d'abril. Espectadors: jo mateix i uns quants més, cantant de manos de topo inclòs. Apagat es mòbil i fet es reset des dia a dia laboral, tot a punt per gaudir de sa pel·lícula.........(85' després) The end.....Resultat: un somriure dibuixat a sa cara i alguna melodia aferradissa dins es meu cap.
Jo definiria aquesta pel·lícula com una història d'amor contingut, cosida en tot moment per sa música. Es tracta d'un home irlandès que toca i canta per carrers de Dublín, i coneix a una immigrant txeca, i que a través de sa música hi ha un nexe d'unió. A partir d'aquí es desenvolupa s'història repleta de cançons, que podríem etiquetar com pop d'autor. En resum, Once, sense pretensions de ser una gran pel·lícula, i amb quatre duros, resulta ser una pel·lícula fresca, simpàtica, mel·lancòlica però que a la vegada dóna bon rotllo.
Estareu disposats a cedir 85' des vostre espai vital per assaborir aquest caramel? Jo des d'aquí, us anim a fer-ho.
Jo definiria aquesta pel·lícula com una història d'amor contingut, cosida en tot moment per sa música. Es tracta d'un home irlandès que toca i canta per carrers de Dublín, i coneix a una immigrant txeca, i que a través de sa música hi ha un nexe d'unió. A partir d'aquí es desenvolupa s'història repleta de cançons, que podríem etiquetar com pop d'autor. En resum, Once, sense pretensions de ser una gran pel·lícula, i amb quatre duros, resulta ser una pel·lícula fresca, simpàtica, mel·lancòlica però que a la vegada dóna bon rotllo.
Estareu disposats a cedir 85' des vostre espai vital per assaborir aquest caramel? Jo des d'aquí, us anim a fer-ho.
martes, 22 de abril de 2008
Una carta bastant cursi a na Iria i en Juancho
Mentre llegia s’entrada de na Sandra i en Tomeu me va passar algo curiós, quan vaig veure es teu nom vaig sentir un escalfred. Raro, perquè ja fa estona que se que els teus papas estan en estat. Però fins ara nomes eres “s’embaràs” de na Sandra i en Tomeu, ara ets “Iria Vanrell Espadas”. I, per si fos poc, també hi ha en Juancho Sintes Boillos.
Projectes de personetes. Representants de sa següent generació que posareu cara de “que me está contando este señor” quan us expliquem que Internet, Microsoft, els mòbils, es iogurts de galeta Maria, sa Wii, s’Ipod, s’euro, els Lunis, es tanga, s’Estació Espacial Internacional , Es Menorca Basket, gran hermano, s’emule o es pot de mel que no goteja no han existit sempre, que noltros ho hem vist néixer (paràgraf patrocinat per Coca-Cola). ¿Quins seran els vostres mites, els vostres punts de referència, la interpretació que fareu del mon? ¿Com viureu les vostres frustracions i els vostres èxits? ¿Qui os estimarà? ¿Deixareu dormi as papas?¿En tomeu tornarà a passar es xarampió?¿Barça o Madrid? ¿Simpsons o Padre de Familia? ¿Beatles o Bustamante? On no hi ha dubte es en que sereu fiets amb molts de cocus.
Projectes de personetes. Representants de sa següent generació que posareu cara de “que me está contando este señor” quan us expliquem que Internet, Microsoft, els mòbils, es iogurts de galeta Maria, sa Wii, s’Ipod, s’euro, els Lunis, es tanga, s’Estació Espacial Internacional , Es Menorca Basket, gran hermano, s’emule o es pot de mel que no goteja no han existit sempre, que noltros ho hem vist néixer (paràgraf patrocinat per Coca-Cola). ¿Quins seran els vostres mites, els vostres punts de referència, la interpretació que fareu del mon? ¿Com viureu les vostres frustracions i els vostres èxits? ¿Qui os estimarà? ¿Deixareu dormi as papas?¿En tomeu tornarà a passar es xarampió?¿Barça o Madrid? ¿Simpsons o Padre de Familia? ¿Beatles o Bustamante? On no hi ha dubte es en que sereu fiets amb molts de cocus.
domingo, 20 de abril de 2008
HOLAAAAAAA!!!!
Si es confirma s'alt percentatge de possibilitats, 90%, es bebé d'once setmanes que vos saluda és: Íria Vanrell Espadas. Noltros esteim un poc sggestionats però crec que es veu bastant bé com saluda ?????.
Ara esteim de 18 i na San ja es troba molt millor, no té vòmits UUUUUUUUUUUUUUEeeeeeeee, jo ja començ a passar pena i a comprar jerseys de coll alt !!! jejejeje....
Possiblement l'estic sobrevalorant, com sa història ha fet amb els beatles ( que jo els tractaria com a fet cultural i no com a grup musical), dolce&gabbana, Raúl López (base del madrid) i tants altres que jo vos propòs llistar..... però fixau-vos amb es bícep de sa meva nena......
jueves, 17 de abril de 2008
Gandhi, un intolerant??
Per donar-li un poquet mes d’interès as blog akest, que me’n dius de fer cada un una secció on podem amollar el que ens roti sobre un tema.
Exemples:
Shagui: “Coses en el mon que ja estan be així com estan” o “Fent es coix a reu del mon”
Fredo: “Desmuntant mites universals”. Secció que ja ha estat inaugurada amb s’article “Els Beatles, un Bluf??” però que podríem continuar amb “Buda, un alcohòlic violent??” , “Einstein, un border line”, “Amelie, una pel·lícula gore??” ...
San (que suposo que ve de Sandra) i Tomeu: “quadern de bitàcola d’una gestació”
Jo mateix: “coses rares i estadístiques que probablement son mentida”
Però, ara en serio. No seria divertit que cada un escrigués sobre ses coses que coneix i le agraden? Seria com un blog comunal.
Exemples:
Shagui: “Coses en el mon que ja estan be així com estan” o “Fent es coix a reu del mon”
Fredo: “Desmuntant mites universals”. Secció que ja ha estat inaugurada amb s’article “Els Beatles, un Bluf??” però que podríem continuar amb “Buda, un alcohòlic violent??” , “Einstein, un border line”, “Amelie, una pel·lícula gore??” ...
San (que suposo que ve de Sandra) i Tomeu: “quadern de bitàcola d’una gestació”
Jo mateix: “coses rares i estadístiques que probablement son mentida”
Però, ara en serio. No seria divertit que cada un escrigués sobre ses coses que coneix i le agraden? Seria com un blog comunal.
Free style
Ueeep, quina saturació de fotos andorranes!!!
Açò més que un blog sembla un àlbum de fotos.
Per tancar aquesta sèrie us deixo una de meua fent una acrobàcia (que per jo es molt fàcil però que no hauríeu de provar de fer)
Açò més que un blog sembla un àlbum de fotos.
Per tancar aquesta sèrie us deixo una de meua fent una acrobàcia (que per jo es molt fàcil però que no hauríeu de provar de fer)
miércoles, 16 de abril de 2008
Mes imatges de s’aventura andorrana.
Comentari a part mereix sa foto d’en Fredo, que està d’enhorabona perquè serà portada de sa revista Cero d’es mes que ve.
Podreu veure també els dos únics valents de s’expedició. Na Sonia va ser sa única que va baixar una verda fent cunya (la resta estàvem abraçats i resant perquè tot nagues be) i en Fredo que, desprès d’una lluita èpica, li acabava de robar es trineu a un fillet.
lunes, 14 de abril de 2008
Fotos d'Andorra
Aquí teniu ses primeres fotos des viatge a Andorra. Después en posaré més. Me sembla que hi deu haver un mètode millor per a penjar-les, però de moment no el conec. Ja aniré investigant. Si algú ho sap, que ho digui (Idò digue-ho !!!)
Els Beatles, un Bluf ??
Hola amics:
Ahir, darrer dia de s'aventura andorrana, se me va ocorre dir que es Beatles havien estat sobrevalorats al llarg de s'història. Evidentment, ses crítiques no van tardar gaire a començar a caure sobre sa meva persona i sobre sa meva opinió. No dic que en es seu temps no tinguessin es seu mèrit i que haguessin fet una música molt innovadora i revolucionaria, i que açò tengui, evidentment, es seu mèrit. Lo que dic, és que crec que en aquella mateixa època hi va haver grups i solistes bastant millors i que no han tingut es reconeixement que han tingut es de Liverpool. Sembla ser que ells "will never walk alone" (primera gràcia de s'article). A més, també argumentava aquest humil escritor que ses cançons, escoltades avui en dia, eren, per lo general (evidentment que hi ha algunes excepcions de bones cançons) un autèntic Bluf. Per argumentar-ho, posaré un exemple:
Sa famosa cançó "Love me do" està formada per sa gens menyspreable xifra de 18 paraules (sí, avui tenc festa i m'he dedicat a contar-les). Així fins i tot es meus alumnes de 3rD de ESO saben fer una cançó si algú els hi posa una melodia.
Bé, conscient de sa falta de recolzament per part de sa parròquia, aquí acaba es meu primer article en aquest blog que esper tengui una miqueta més d'èxit que es darrer que vaig intentar fer.
Venga, esper contestacions. Fins sempre, Fredo
Ahir, darrer dia de s'aventura andorrana, se me va ocorre dir que es Beatles havien estat sobrevalorats al llarg de s'història. Evidentment, ses crítiques no van tardar gaire a començar a caure sobre sa meva persona i sobre sa meva opinió. No dic que en es seu temps no tinguessin es seu mèrit i que haguessin fet una música molt innovadora i revolucionaria, i que açò tengui, evidentment, es seu mèrit. Lo que dic, és que crec que en aquella mateixa època hi va haver grups i solistes bastant millors i que no han tingut es reconeixement que han tingut es de Liverpool. Sembla ser que ells "will never walk alone" (primera gràcia de s'article). A més, també argumentava aquest humil escritor que ses cançons, escoltades avui en dia, eren, per lo general (evidentment que hi ha algunes excepcions de bones cançons) un autèntic Bluf. Per argumentar-ho, posaré un exemple:
Sa famosa cançó "Love me do" està formada per sa gens menyspreable xifra de 18 paraules (sí, avui tenc festa i m'he dedicat a contar-les). Així fins i tot es meus alumnes de 3rD de ESO saben fer una cançó si algú els hi posa una melodia.
Bé, conscient de sa falta de recolzament per part de sa parròquia, aquí acaba es meu primer article en aquest blog que esper tengui una miqueta més d'èxit que es darrer que vaig intentar fer.
Venga, esper contestacions. Fins sempre, Fredo
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)