Empresa Pública vs Empresa Privada

Darrerament he tornat a visitar es blog que vaig cofundar i que darrerament tenia una miqueta abandonat. He estat llegint es 3 nous articles que s'han escrit des de sa meva darrera entrada i un d'ells m'ha inspirat a escriure sobre un nou tema de debat.

Deia es senyor Buñuel que ell ha treballat tant a s'empresa pública com a sa privada i que sap com funcionen totes dues. Amb ses seves paraules deduesc que ell, com casi tothom, està molt més a favor de sa privada que de sa pública. Bé, jo no estic aquí per a defensar a sa pública (si, aquest Fredo ara defensarà lo seu perque és un funcionari chupatintas i tal i qual....) No, no vaig per aquí. Símplement vull fer un parell de comentaris i reflexions.

De s'empresa pública se'n critica que sa gent que hi fa feina no s'esforça com s'hauria d'esforçar com a consequència de que ja tenen es sou segur i que ningú no els pot fotre fora de sa feina si no rendeixen com haurien. Doncs bé, en aquesta afirmació hi ha dues coses que s'haurien de comentar: sa primera d'elles és que amb aquesta reflexió queda suposat de forma implícita que a sa empresa privada açò no passa. Que allà sa gent fa feina i s'hi deixa sa pell per a que es jefe n'estigui molt content i tal i qual. ¡¡ I una merda com un piano !! Tots coneixem gent que tot i fer feina a una empresa privada, no fa sa feina que hauria de fer i només rendeix a es 100% quant es jefe pulula per allà devora i quan no hi és perd uns quants minuts diaris llegint es correu, mirant es diari per internet o petant sa xerradeta amb es des costat. Evidentment d'aquests també n'hi ha a sa privada. Per tant,
1 a 1. Sa segona cosa que s'hauria de comentar sobre sa frase, és que sa gent es pensa que a s'empresa pública te pots estar tocant es collons tot lo que vulguis i fer coses mal fetes sense que te pugui passar res. Per segona vegada, ¡¡I una merda com un piano!! Tot i pertanyer a s'empresa pública, te poden obrir expedients i, si fa falta, expulsar-te des cos. Sense anar més enfora, a nes meu institut aquest any passat van fotre fora a dos professor per "comportaments poc adequats". També tenim inspectors que mos vigilen i que mos fan fer ses coses com cal. Per tant, 2 a 2.

Mirau, sa cosa és molt més fàcil de lo que sembla. Si tú ets una persona que té tendència a tocar-se es collons a sa feina i a no ser responsable, ho faras igual de malament estiguis a sa privada que a sa pública. Lo que passa és que a sa pública a lo millor es que no fan lo que han de fer possiblement no se n'amaguen tant com a sa privada. Però passa a ses dues bandes. A lo millor es tiu o sa tia que fa feina a hisenda te farà mala cara mentre te serveix i tu ho notaràs facilment. A sa privada, ho faran més disimuladament.

Jo he anat a fer feina amb dècimes de febre i estic a sa pública. Tenc amics que no han anat a fer feina sense cap dècima de feina i estan a sa privada. "En todos sitios cuecen habas".

Finalment, i per acabar ja amb aquest extens article, comentaré es tema de ses ventatges de fer feina per s'empresa pública: més dies de permís per temes de paternitat, més ventatges pes temes de sanitat, més facilitats a s'hora de cobrar es 100% des sou en casos de baixes poc prolongades,.... tot lo que vulgueu. Però açò no és que noltros seguem uns fills de puta enchufats que se mos tracta com si fossin déus. No senyor. Lo que passa és que es fills de la gran puta des amos de s'empresa privada putetgen a es seus treballadors privant-los d'aquests privilegis que es mereix qualsevol treballador honrad. Per tant, no és que noltros aniguem avançats, lo que passa és que s'empresa privada va atrassada que lo flipes. Mirau sinó a molts paisos europeus més avançats que noltros i comparau ses seves condicions laborals amb ses nostres.

Bé, esper que después de sa meva exposició, almenys hagi fet reflexionar a algú i que s'hagi fet net un poc s'imatge des puto funcionari vago que no fot pelada i que es toca es collons. A cas no es toca es collons s'encarregat d'una simple fàbrica a costelles des pobres currants que estan en una cadena de fabricació!!
Finalment, 3 a 3, 4 a 4, i tant com en vulgueu.

Muy señores mios, vos estim a tots