16è aniversari Wembley 92

Avui fa 16 anys dun moment històric pes barcelonisme: sa primera copa d'Europa.

Davant aquesta data històrica, 20 de Maig, és inevitable fer una mirada enrrere i adonar-te des temps que ha passat des de llavors, recordar detalls com on eres aquell dia veient es partit, algunes ocasions fallides del Barça i altres de la Sampdòria i, per suposat, es gol den Koeman ("la mula parda", com li deia mon pare).

16 anys després, mentre es temps segueix sa seva funció natural, mirarem endavant amb s'esperança de viure un altre Wembley.......i és que.......a qui no li ve de gust, de tant en tant, un dolçet?

Es batec de l’univers

No vos sembla curiós com, a s’univers, hi ha estructures que se van repetint inevitablement. Tots hem cregut veure a s’espuma d’un cafè, quan el remenes, una minúscula galàxia en espiral. O a sa forma clàssica d’una àtom, tot un sistema solar. Per no rallar de ses estructures esfèrica o ramificades seguint sa, tan gastada, proporció aurea. Si fóssim creacionistes podríem pensar que son els motllus preferits de Deu. Per sort, podem trobar una explicació menys ingènua. Tant si rallam d’algo inmens com molt petit, tot es regeix per ses mateixes lleis. Per tant, en condicions similars s’univers crearà solucions similars.

Tot açò ve perquè, segons diuen ara, cada vegada cobra mes força sa teoria que pronostica es big crunch. Que seria lo contari des big bang. Si açò va ser sa gran explosió amb que se va crear, no nomes tota s’energia i matèria, sinó també es mateix espai i temps, es big crunch seria sa implosió que acabaria amb tot. I, lo que es més impressionant, d’aquesta implosió sorgiria un nou big bang i, per tant, un nou univers. Així eternament.

Estem visquent en mig d’un descomunal batec de creació i destrucció de s’existència mateixa, d’un cor etern i únic de dimensions impensables.

Es meu Logo

La Banda de Moebius

Después d’haver tingut una conversa amb n’Essan a sa que es meu estimat amic me va retreure no tenir un “logo” per encapçalar es meus escrits, m’he decidit a que es meu logo sigui una Banda de Moebius. Supos que sa majoria de voltros no la coneixereu, tot i que a lo millor n’he vist alguna vegada un dibuix.

Una superfície “normal” té dues cares (podeu pensar, per exemple, amb un foli). Les dues cares d’una superfície tal, podrien pintar-se amb colors diferents per a poder-les distingir (una cara des foli pintada per exemple de blau i s’altra cara pintada per exemple de vermell). Es matemàtic alemany A. F. Möbius va fer es sorprenent descobriment de que existeixen superfícies amb una sola cara. La més simple d’aquestes superfícies es l’anomenada Banda de Möbius.
Vegem ara com podem fer la construcció d’aquesta superfície:







Per a comprovar que aquesta superfície té una sola cara, començau a pintar una linia recta per un punt qualsevol de sa banda i seguiu sense aixecar es boli des paper amb es dibuix fins que arribeu a es punt de partida. Después feis un tall a sa banda de tal manera que torni a quedar un rectangle i veureu que haureu pintat ses dues cares.
Una altra propietat curiosa de la Banda de Möbius és que es seu contorn està format per una sola corba simple tancada. Per comprovar-ho, un cop construida sa banda, agafau un punt qualsevol de una vora, feu-li una marca, i començau a recorrer sa vora. Veureu que, finalment, acabareu arribant a es mateix punt.






En canvi, la superfície formada ajuntant els extrems d’un rectangle sense donar-li sa volta final de 180º té dos contorns diferents (és molt fàcil, pensau amb un cilindre i veureu que té sa vorera de dalt i sa vorera de baix, i que per a passar d'una vorera a s'altra has de fer un salt).


Si a un cilindre fet amb paper sel talla al llarg d’una línea central (com marca el dibuix),

aleshores es romp en dues tires distintes de la mateixa classe (és prou fàcil d’imaginar, no?). Pero si es talla la banda de Möbius al llarg d’aquesta línia, trobem que queda d’una sola peça. Si la superfície que resulta de tallar la banda de Möbius al llarg de la seva línia mitja es talla una altra vegada al llarg de la seva línia mitja, es formen dues tires, separades però entrellaçades.

Les bandes de Moebius tenen també utilitat pràctica. Vegem-ne uns quants dels molts exemples: al 1923, Lee Forest va obtenir la patent norteamericana Nº 1.442.632 per a una película d'aquesta forma, en la que es podrien grabar per ses dues cares. Més recentment, la mateixa idea ha sigut aplicada a cintes magnetofoniques, amb lo que la cinta pot funcionar el doble de temps de lo que ho faria una altra de normal. També s'han assignat diferents patents per a cintes transportadores disenyades per tal que sofreixin igual desgast per ses dues cares.

Canvi d'aspecte

Després de tenir una conversa amb en Putoxaf, he decidit fer un canvi d'aspecte des Blog. En Xaf troba que era una mica massa fosc. Bé, provaré amb aquest a veure si agrada més. A lo millor és per s'aspecte que sembla que sa gent l'ha deixat una mica de banda. Me sembla de conya sa creació des foro. De fet, és molt pràctic i veig que s'ha gent s'hi enganxa bastant. Si pensau que es blog no és necessari, mos centram més amb es foro i fem investigacions per a saber-lo utilitzar tots una mica amb més profunditat. Au, a veure si algú contesta (Raul, a lo millor només tu i jo seguim entrant aquí)

Premios Darwin

Desprès de s’immens èxit recollit per s’anterior entrada on rallava del Sr. Roerich y sa seva bandera de sa pau (aquella cosa de unir pobles en lloc de separar-los). No he aturat de rebre mails on me suplicaven que desenvolupes es tema, que si on va néixer, quines eren ses seves aficions de petit, quin gust de gelat li agradava més,... be, que estic desbordat!!! No us preocupeu que ja estic treballant en un monogràfic de uns pocs centenars de pagines. Però doneu-me temps!!!

Mentre tant us rallaré d’un tema molt més caxondu... i, en certa manera, macabra. Heu sentit rallar de “the Darwin Awards”, els Premis Darwin?.




Per aconseguir guanyar aquest premi has de autoeliminar-te de competició per transmetre els teus gens de sa manera més estúpida possible. Així se confirmen ses tesis darwinianes de que nomes transfereixen sa seva carrega genètica els més aptes i intel·ligents. He fet un cortar-pegar tipo Tutto amb alguns exemples:

3 de mayo de 2000: Arizona (EE. UU.). Un transportista del estado de Arizona probó un motor a reacción instalado en su propio vehículo, un Chevrolet. En una carretera totalmente recta, el vehículo sale impulsado brutalmente. Durante cerca de 4 kilómetros alcanzó los 700 km/h, y tras esto, llegó a volar a lo largo de casi 3 kilómetros (unos 25 segundos) para acabar estrellándose en una gran roca. El cráter provocado por el vehículo fue de tres metros de profundidad. Los neumáticos, totalmente desgastados, y del conductor, los únicos rastros fueron un par de dientes, restos de uñas y porciones de cabello.

15 de julio de 1999: Tres jóvenes en Oklahoma (EE. UU.) estaban disfrutando los festejos del día de la independencia y aparentemente quisieron encender algunos fuegos artificiales. Se pusieron encima de un tanque de destilación de combustible de más de cien mil litros. Curiosamente, había una fuga minúscula, y al encenderse los juegos pirotécnicos se produjo una bola de fuego visible desde varios kilómetros a la redonda. Los amigos fueron lanzados varios centenares de metros y sus cuerpos fueron encontrados a 230 metros de sus respectivos asientos.

El Premio Darwin 1995 se concedió a un hombre que fue aplastado hasta morir por una máquina de Cola de la que intentaba sacar un refresco gratis. ¿Porqué es esto tan extraordinario? Al parecer, según la policía e informes del depósito de cadáveres, el caballero en cuestión tenía aproximadamente 3 $ en monedas y aproximadamente 25 $ en billetes en su bolsillo.

La policía informó que un abogado, mientras demostraba la seguridad de las ventanas en un rascacielos del centro de la ciudad de Toronto, se estrelló con el hombro contra el cristal y cayó 24 pisos hasta encontrar la muerte. Hoy, de 39 años de edad, cayó dentro del patio de la Torre del Banco de Toronto la pasada tarde del viernes mientras explicaba la firmeza de la construcción de las ventanas a unos estudiantes de Derecho que estaban de visita.

Robert Puelo, de 32 años de edad, estaba al parecer causando problemas en un mercado de San Luis. Cuando el dependiente amenazó con llamar a policía, Puelo cogió un perrito caliente, lo introdujo dentro de su boca, y se alejó sin pagar. La Policía lo encontró inconsciente delante de la tienda: los médicos sacaron una Vienesa de seis pulgadas (15 cm.) de su garganta, donde le había ahogado hasta producirle la muerte.

Un herrero de Rusia había utilizado una bala grande (como las de los tanques) como yunque durante diez años. ¡Se enteró de que estaba dándole un mal uso a la bala mientras todavía estaba vivo! Murió por la explosión.

Un caballero decidió que quería jugar al golf 18 hoyos, durante una tormenta. Jugó normalmente hasta el hoyo 8. La Madre Naturaleza le exhortó a hacer sus necesidades, por lo que se encaminó hacia un árbol. Se bajó la cremallera y se puso a la tarea. En ese momento un rayo chocó contra la tierra cerca de allí. Una descarga de electricidad fluyó hacia arriba a través de su chorro de orina y le envió volando hacia atrás, matándolo instantáneamente. Fue encontrado más tarde con su aparato tostado al aire por el guardián del campo.

http://www.darwinawards.com/

Pax-Cultura

Molt he pensat sobre com podria començar aquesta secció, “coses rares que segurament son mentida”, i no he pogut imaginar res millor que rallar d’un tiu raro que se deia Nicolas Roerich i d’una de ses seves millors creacions.

Roerich va ser un artista i místic rus que va viure a sa primera meitat de’s segle XX. Me corregireu si faig un erru pero pens que s’obra d’un pinto reflecteix una part de sa seva anima. Així que, més que explicar-vos com era aquest pavo, alla baix us he posat uns trossos de s’anima d’en Nico. Un d’aquests trossos es, per jo, una de ses millors coses que se poden crear: Sa imatge que, avui en dia, esta reconeguda com sa bandera de sa pau. Se la coneix com Pax-Cultura i vol ser es símbol que unirà a tots els pobles sota els tres aspectes principals de sa cultura humana: Espiritualitat, art i ciència. Una utopia sense futur, esta clar.

Se que pot sonar cínic perquè ho es, però crec que els pobles se uniran i s’estimaran com tontos nomes quan surti mes rentable que estar baraats. Però, per sort encara hi ha gens que ens regala utopies sense futur. I, que putes, imaginar surt barato. Imaginem (com va dir es grenyut sobrevalorat) un mon on el G8 fos nomes un consolador amb 8 velocitats, on es fons monetari internacional vetlles per tothom, un mon on nacions unides existís. Deman disculpes als patriotes de tota casta, però aquesta es s’única bandera per sa que lluitaria.

Foro ¿vs.? blog

Sa veritat no entenc aquest nom que he posat a sa meva primera entrega d'articles en aquest blog, pero es una cosa que he sentit massa ses darreres hores, i com volia sortir-ne, d'aquests rumors infundats,....... pos aqui estoy!

Internet esta plagat de pagines diferents i que no tenen res a veure unes amb ses altres; pero tambe n'hi altres que es complementen i que conviuen dins aquest gran mar que es sa xarxa. Ja se que normalment tothom utilitza internet per veure pagines porno, pero es mon de's blogs i sobretot es mon de's foros, han compartit lloc dins internet amb ses millors pagines de ties en bolles i no hi ha hagut cap problema mai.

Amb tot aço, l'unic que volia dir a tot es personal que es passa per aquest blog a veure que hem dit avui, que un blog no fa sa compatencia a un foro ni a la inversa. Que sa gent pot visitar foros e inclus participar en ells a la vegada que gaudeix d'un bon blog.

Ala ido, aixi acaba sa meva primera (que no sa darrera) participacio en aquest blog, com no amb un poc de polemica. Tambe he vist que lo de sa polemica en aquest blog no l'he aportada jo, sino que ja es intrinseca amb es nostro grup, i per extansio existeix dins d'aquest blog.

Bonu, res mes que dir-vos diosmonussssssss


Besitos