Finançament... i ara cóm ho feim?

Dos anys després d'haver-se aprovat s'estatut d'autonomia de Catalunya, retallat, per cert, en un tira i arronça entre es Govern espanyol i es Govern català (més CiU), tot enmig d'una llarga tempesta mediàtica, molt agressiva des del PP, COPE i afins, ens trobam ara en un moment en es que s'ha de xerrar des finançament. Es suposa que un cop s'estatut ha estat aprovat, passant pes Congrés de Catalunya, Congrés des Diputats de s'estat espanyol i després recolzat democràticament a ses urnes pes poble català, passa a ser sa llei vigent per a Catalunya amb es vist i plau des Govern espanyol. Com pot ser llavors que ara en Solbes digui que s'ha de pactar es sistema de finançament que convingui segons es Govern? Jo no entraré a dir quin és sistema més o menys just per a Catalunya, s'estat espanyol i sa resta d'autonomies. Però quan una llei que ha passat tots es tràmits democràtics haguts i per haver, de repent "ara no val i hem de tornar a xerrar" és quan me fa pensar que alguna cosa falla en aquesta democràcia, i és quan s'idea de s'Espanya plural, que a jo m'agrada, esdevé qüestionable. I ara, cóm ho feim?