Hola amics:
Ahir, darrer dia de s'aventura andorrana, se me va ocorre dir que es Beatles havien estat sobrevalorats al llarg de s'història. Evidentment, ses crítiques no van tardar gaire a començar a caure sobre sa meva persona i sobre sa meva opinió. No dic que en es seu temps no tinguessin es seu mèrit i que haguessin fet una música molt innovadora i revolucionaria, i que açò tengui, evidentment, es seu mèrit. Lo que dic, és que crec que en aquella mateixa època hi va haver grups i solistes bastant millors i que no han tingut es reconeixement que han tingut es de Liverpool. Sembla ser que ells "will never walk alone" (primera gràcia de s'article). A més, també argumentava aquest humil escritor que ses cançons, escoltades avui en dia, eren, per lo general (evidentment que hi ha algunes excepcions de bones cançons) un autèntic Bluf. Per argumentar-ho, posaré un exemple:
Sa famosa cançó "Love me do" està formada per sa gens menyspreable xifra de 18 paraules (sí, avui tenc festa i m'he dedicat a contar-les). Així fins i tot es meus alumnes de 3rD de ESO saben fer una cançó si algú els hi posa una melodia.
Bé, conscient de sa falta de recolzament per part de sa parròquia, aquí acaba es meu primer article en aquest blog que esper tengui una miqueta més d'èxit que es darrer que vaig intentar fer.
Venga, esper contestacions. Fins sempre, Fredo
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Sa meva història amb es Beatles començà, com molta altre gent, entre es discos de vinil des seus pares...a data d'avui podria afirmar que amb 5 anys jo posaria en es "tocadiscos" es meu primer disc, un disc recopilatori des Beatles que es deia Canciones de amor, de tapa blava, i amb es vnil enfundat entre aquelles empranyadores fundes de plàstic arrugadís....
Jo crec que es Beatles és un des grans grups de s'història de sa música, sense dubte. Jo crec que a sa seva manera, tal vegada per estar simplement en es lloc i moment oportú, van revolucionar es panorama musical. Açò no vol dir que no hi hagués altres grups o solistes que puguessin ser millor que ells, està clar.Però en moltes facetes de sa vida te trobaràs amb autèntics cracks no reconeguts. Certament, hi han lletres com sa que comentes que no són una passada, però des des punt de vista musical són, dic en present, molt potents. Melodies perfectes, jocs de veus imprescindibles, en definitiva POP en majúscules, i font d'inspiració de molts i molts grups que sonen avui dia entre noltros. Per alta banda, crec que es Beatles va ser un grup que va saber evolucionar i experimentar. Molta gent es queda amb ses cançons de sa seva primera època, sa més "yéyé" com jo li dic i se n'oblida de sa part més experimental i psicodèlica des seus darrers discos (Come Together, Sgt Peppers, etc), amb molta inspiració lisèrgica, per cert (Lucy in the Sky with Diamonds.
En definitiva, jo entenc que hi hagi (molta) gent que no els hi agradi es Beatles, i me sembla molt respetable, però sense dubte és un grup referència per molts grups actuals.
Mentrestant, 26 anys després, aquell fiet grassonet, continuará posant i assaborint en format CD, marca irrefutable des pas des temps, aquelles cançons que va anar descobrint quan era petit i alhora redescobrir aquest grup genial amb aquelles cançons que per uan raó o una altra havien quedat en un calaix.
¿Come together?
Buenaaaaaaaaasssss... per ser es primer tema des blog no està malament! En poques paraules: ole Papito!!! Quines paraules més mesurades, quin temple, quina facilitat en recordar i donar bones sensacions però s'ha de reconeixer que es Beatles són com en Franco: prou!!!! ja està bé de comparar sempre s'època que vivim amb un passat que cada vegada està més enfora. Sí és cert que van fer néixer es POP, que per altre banda no deixa de ser una repetició empalagosa com feia n'Andy Warhol amb ses seves obres. Sa diferència que en pintura es Pop va ser un reflexe de sa industrialització i crítica a lo superflu mentre que amb ses putes cançons des quatre melenes "niñatos de papa" s'intentava donar un missatge de pau, alegria i o quina vida mos ha tocat viure. Es pop és pop (gran frase). Ale després de dir quatre veritats irrefutables i grans com un temple només queda dir: paraula d'Stone!!! Llarga vida as Rolling!!!.
pd lo darrer es per introduir un altre tòpic i quedar-me a gust! piu pius
Sobre ets Stones, només diré una cosa:
It's only Rock'n roll but I like it
Publicar un comentario