Aquest és es nom de sa pel·lícula que m'ha donat més bones sensacions darrerament. Ja fa un parell de mesos que xerrant de cine amb sa meva tia, cosa que fem de tant en tant quan mos veiem, me va recomanar aquesta pel·lícula de caire indie i que tanta simpatia li havia despertat. Des de llavors, flirteig amb es pas des temps inclòs, que com es vent s'endú ses fulles més caduques dets arbres, aquest va despenjant aquells títols més longeus, finalment vaig trobar una escletxa en es meu espai vital per anar a veure sa citada pel·lícula i, el més important, un cine on anar-la a veure. Lloc: Cine Mèliès. Hora: 18h30'. Dia: un dijous plujós des mes d'abril. Espectadors: jo mateix i uns quants més, cantant de manos de topo inclòs. Apagat es mòbil i fet es reset des dia a dia laboral, tot a punt per gaudir de sa pel·lícula.........(85' després) The end.....Resultat: un somriure dibuixat a sa cara i alguna melodia aferradissa dins es meu cap.
Jo definiria aquesta pel·lícula com una història d'amor contingut, cosida en tot moment per sa música. Es tracta d'un home irlandès que toca i canta per carrers de Dublín, i coneix a una immigrant txeca, i que a través de sa música hi ha un nexe d'unió. A partir d'aquí es desenvolupa s'història repleta de cançons, que podríem etiquetar com pop d'autor. En resum, Once, sense pretensions de ser una gran pel·lícula, i amb quatre duros, resulta ser una pel·lícula fresca, simpàtica, mel·lancòlica però que a la vegada dóna bon rotllo.
Estareu disposats a cedir 85' des vostre espai vital per assaborir aquest caramel? Jo des d'aquí, us anim a fer-ho.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
13 comentarios:
No l’havia sentit mai... De fet quan he vist ONCE he estat a punt de comprar-te un cupon.
M’ho he mirat a Filmaffinity i li donen un 7.4, a més te unes critiques boníssimes!!!
Gracies per sa proposta, quan pugui faré un desgarro ( que si vols desprès t mostraré lo q es un desgarro) en es meu espaitemps vital i la veuré.
Estimat Papito,
com pots adivinar amb aquesta entrada serà l'únic guapo que te diré a partir d'ara. Estic d'acord que estiguis passant una època dolça de sa teva vida... però tant? No només no me va agradar Once sino que a més profit des d'aquest humil blog per fer una campanya anti-Once, boicot a partir d'ara a totes ses pelis dirigides pes campeón d'aquesta. Pes qui no l'heu vista és un bodrio de musical (s'ha de dir que a mi es musicals me posen es pels de punta...) embolcallant una història d'amor (com casi tots es musicals) sense cap tipus d'interés, no hi busqueu res perquè sa pel·licula no diu res. I me podreu dir que la vaig veure en un mal moment, o que l'hauria de veure en VSO... NO! es moment era preciós per mi i no la pens veure mai més. És una demostració que es màrqueting indie és un bluf com es Beatles, no pot ser que aquests metros de celuloide hagin guanyat un premi tan "important" com Sundance. En serio, jo antes de perdre es temps mirant aquesta llufa intentaria rescatar de s'armari de VHS "Bambi" molt millor, al menys passen coses interessants... ara si voleu veure com treuen a passetjar un "aspirador-perro": ADELANTE! aquesta serà sa vostra pel·lícula. Jo més que Once (una vegada) la titularia ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles). És un merengue disfressat amb unes cançons poperes moltíssim aferradisses i que tenen poca substància... i crec que a jo no se'm pot titllar de poc sensible i si sa sensibleria està representada per aquest mamarrachos que baixi Déu i m'ho expliqui... NO A LA TALA! NO A LA TALA! NO A LA TALA!
pd També estic un poc fart de sa verificació de sa paraula d'aquí davora, hi ha vegades que estic unes hores fins que endevin quines lletres posen! NO A LA TALA!
Ei Jordi, t'estava esperant!
Ja deix clar que és una pel·lícula sense gaires pretensions, i no deixa de ser una història simpàtica i fresca, de des meu punt de vista. Serà sa pel·lícula des segle? NO! És una pel·lícula per passar una bona estona? rotundament SÍ. Açò no treu que si no t'agraden ses cançons, entenc que te podràs avorrir com una ostra, i per tant sa pel·lícula te semblarà un conyàs.En conclusió, estimat Jordi, allibera't de prejudicis i reconeix que te va agradar!
PD: totalment d'acord, no valgui com precedent, amb en Jordi.
respecte es meu pd anterior....me referia a lo de ses putes lletres
Estimadissim i benvolgut Shagui:
No pens perdre ni un segon més xerrant des film recomenat per tu. Si fossis sincer diries que per passar s'estona te faries una manola com tothom sap... NO ME JODAS RAFA!!!!!!! per perdre es temps hi ha coses millors que veure un pringat pelroig dubitatiu cantant com es cul (ojalà se li rebentés una vena des coll!) pes carrers de Dublin i a més, com diria es nostro amic Àlex, són uns oportunistes... molt de cinema independent i després fan es gran muntatge de màrqueting amb un CD d'ells dos! No m'agradaria posar més en boca meva paraules d'altris, però com diria un familiar molt proper teu aquesta pel·licula li passa lo que es gelat "57" és un film per velles!
Ala, amb sa tensió pes núvols i indignadíssim amb aquest tema cinematogràfic us envii moltes besades.
pd per qui no mos conegui gaire, tot aquest tema és de bon rotllo i per encendre un poc aquest blog... venga que no costa res dir quatre tonteries, com exemple me teniu a jo. Salut!
Primer de tot, estimats amics meus, vos diré que m'he estat descollonant com un porc durant 5 minuts llegint ses vostres paraules.
No hi ha cap dubte que lo primer que faré quan tanqui aquesta pàgina, de sa qual, per cert, en trob a faltar uns quant contertulians, serà entrar a es meu estimat ARES i descarregar aquesta tal ONCE. Si és una película monya i romanticota, sens dutbe està feta per jo. Ja vos comentaré resultats.
Venga, mos veim. Dimecres cap a Maó.
PD: Hard Candy no és tant chunga com en Xaf me la va pintar. Sens dubte, es nostro estimat mininardo està passant una època sensiblota i entranyable
Jo crec que Hard Candy, té algun moment una mica xungo, i no m'ho podràs negar.....vols una bossa de gel, fredito? ;)
Evidentment, no es tracta d'una pel·lícula sanguinolenta rotllo la matanza de texas, però és una incomoditat que te va pessignat es collonets tota s'estona.
Jordi, te la recoman!
Sa de El cuponazo encara no l’he vista així no li puc donar canya a es Shagui com m’agradaria. Ja esta baixada i quan tengui un moment me la poso.
Hard Candy si la he vista... Fredo tiu, que te passa? Segur que has vist sa mateixa peli? Un thriller psicològic fantàstic, amb una subtilesa sàdica te aferra a sa butaca sense fotre cap aberració digital pel mig. I poqueta sang. Es una revisió inversa des conte de la caputxeta vermella. Us heu fixat amb es toc final quan se posa sa caputxa de color vermell i se’n va tota soleta pes bosc? Pobreta...
Estic sorpresa i al·lucinada amb la marxa que té aquest blog!!! m'encanten les polèmiques i no em puc estar de dir la meva...
Sobre Hard Candy: Totalment amb desacord amb en fredo...coincideix amb Raul,...jo també vaig veure un reflex de la caputxeta vermella a més pens que és un bon thriller perque aconsegueix conectar-te a la peli sense mostrar les coses explícitament...
Sobre ONCE: Vosaltres si que heu fet marquèting amb els vostres comentaris, estic esperant tenir un moment per veure-la i poder opinar....
Besitos a tots
San
Per lo que puc llegir, sembla que hi ha polèmica sobre si Once és o no una pel.licula per recomanar, oportunista, etc,.. Ara bé:
Amb es 57 NO FA FALTA QUE MOS HI FOTEM, OK?
Amb tot es respecte, crec que el familiar proper que esmenta en Jordi, tindrà un crietri a tenir en compte en temes cinematogràfics o en com retransmetre un jaleo a sa plaça, però no sobre gelats.
una abraçada
Bé, ja veig que dec estar fet d'una altra pasta. Sa veritat és que sa película sí que me va agradar, està prou bé. Lo que passa és que en putoxaf m'havia dit que hi havia escenes que eren bastant chungues. Bé, que voleu que vos digui, tampoc no me va semblar per a tant. Està molt ben feta i tot lo que volgueu, però en quant a chunga me sembla que no ho és gaire. A lo millor tenia un dia "hard" i no me vaig deixar impresionar.
Per cert, s'altre dia vaig venir amb s'institut meu i dos profes més. Tot va anar de conya. Vam pujar al toro i vaig fer provar a es dos profes es famós 57. No fa falta dir que, evidentment, van triunfar. Des de aquí una forta crítica a, i ja podem dir es nom, es germà gros den putuxaf, es gran Ignasi (per cert, també un gran crític del Vive Menorca i de altres coses de gra tirada pública)
Publicar un comentario