No vos sembla curiós com, a s’univers, hi ha estructures que se van repetint inevitablement. Tots hem cregut veure a s’espuma d’un cafè, quan el remenes, una minúscula galàxia en espiral. O a sa forma clàssica d’una àtom, tot un sistema solar. Per no rallar de ses estructures esfèrica o ramificades seguint sa, tan gastada, proporció aurea. Si fóssim creacionistes podríem pensar que son els motllus preferits de Deu. Per sort, podem trobar una explicació menys ingènua. Tant si rallam d’algo inmens com molt petit, tot es regeix per ses mateixes lleis. Per tant, en condicions similars s’univers crearà solucions similars.
Tot açò ve perquè, segons diuen ara, cada vegada cobra mes força sa teoria que pronostica es big crunch. Que seria lo contari des big bang. Si açò va ser sa gran explosió amb que se va crear, no nomes tota s’energia i matèria, sinó també es mateix espai i temps, es big crunch seria sa implosió que acabaria amb tot. I, lo que es més impressionant, d’aquesta implosió sorgiria un nou big bang i, per tant, un nou univers. Així eternament.
Estem visquent en mig d’un descomunal batec de creació i destrucció de s’existència mateixa, d’un cor etern i únic de dimensions impensables.
3 comentarios:
Esper que es big crunch no deixi de ser una simple i gegantíssima tauleta de xocolati, molt millor que pensar amb sa implossió de s'Univers....
Dios monus....
Puto Xaf, ja m'ha fotut es chiste, amb lo content que estava jo per a fer una gran joc de paraules amb sa mítica tableta de chocolati i arròs. Au, tranquil Essan que açò no ho viurem noltros. Com a molt, en Juancho i na Iria
se sienteeeee!
Publicar un comentario