miércoles, 1 de octubre de 2008

Temps d'espera

Es sofà. Sa tele encesa. As costat, sa lluna plena sosté es petit inquilí cap per avall. Mentrestant, cossetes com pessigolles dibuixen es compte enrere d'un nou petit big-bang. Tic Tac Tic Tac......

5 comentarios:

Essan dijo...

Poetaaaaaaa!!! Bella poesia. Que ho sap na Martona que li dius "lluna plena"?

shagui dijo...

És sa primera i sa darrera que faig....jejeje...però era una manera de compartir aquests moments amb voltros i donar vidilla en aquest bloc que me sembla que només visitam tú i jo...jeje

Salut!

per cert, Raúl, esper que fagis algun comentari des teu article de fa uns dies. Ahir vaig fer algunes reflexions....

PD: Sa lluna plena me referia a sa panxota que és com sa lluna plena...tot i així, tenc es consentiment informat de na Marta per utilitzar tal adjectiu. jastaaaaa....

Essan dijo...

Hahaha... Es ve, crec ja ni es propi creador des blog se'l mira!!! En fin.
Resistirem

àlex dijo...

Ep!
jo també el llig, de tant en tant el bloc.

Papito, m'afegesc als elogis den Raúl.

Que no sigui sa darrera.

Fredo dijo...

Ei, que tal, per fí he tornat.
Después de molt de temps sense visitar sa meva propia creació, aquí estic una altra vegada.
Sa poesia preciosa. Torneu a intentar. Si no saps com acabar-ne una, sempre pots recorrer a: "es teus ulls m'inunden ses parpelles, es naufragi és un tinent... perdó, és imminent"